No és estrany engegar la TV o la radio i trobar—nos una tertúlia en la que parlant de l’educació dels fills escoltem el terme HIPERACTIVITAT i tota una sèrie de característiques i repercussions educatives sobre els xiquets i les xiquetes hiperactius que ens porte a pensar que, “ ja està clar el que li passa al meu fill o a la meua filla és que és hiperactiu”. De vegades, tot siga dit, en un percentatge molt baix pot ser que sí, que ho siga, però en la gran majoria no és així. Simplement és un xiquet o xiqueta i per tant és mogut, desconnecta quan algo no l’interessa, s’avorreix o hi ha altra cosa que requereix la seua atenció.
És per això que ens ha semblat oportú començar el curs amb un “ser pares” sobre el tema, per a que disposeu de la informació inicial que vos faça que deixeu de pensar que és això el que li passa al vostre fill o filla o que davant del dubte raonable decidiu adreçar-se a nosaltres i parlar sobre el tema i encetar un procés de valoració.
És un trastorn d’origen neurobiològic que s’inicia a l’infància. Es caracteritza per dificultats per a mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviments i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.
El trastorn pot presentar els símptomes següents:
- Inatenció: Interrupció prematura de l’execució de les tasques i conclusió incompleta d’activitats, incapacitat d’atendre a detalls, problemes per estar atent a dos estímuls a la vegada.
- Impulsivitat: Dificultats per reflexionar abans d’actuar, per preveure les conseqüències de les pròpies accions, planificar actes futurs, seguir unes normes establertes.
- Hiperactivitat: Suposa una inquietud excessiva en situacions que exigeixen inhibició motora. Excessiu moviment corporal que es tradueix en una activitat quasi permanent i incontrolada sense finalitat concreta. Les dificultats en controlar els moviments del cos es fan més evidents en aquelles situacions que requereixen estar quiets durant un període de temps. També es manifesta amb una parla excessiva, repetitiva.
