4. INTERVENCIÓ EN EL TRACTAMENT DEL TDAH
El tractament d’aquest trastorn té dos abordatges complementaris: el farmacològic i el psicopedagògic.
El tractament farmacològic
Millora els símptomes -la manca d’atenció i l’impulsivitat- i facilita que el tractament psicopedagògic sigui més eficaç.
El tractament psicopedagògic
Els programes cognitius-conductuals, són considerats els més efectius.
Aquests programes utilitzen tècniques cognitives com les autoinstruccions i/o la resolució de problemes, per ajudar a frenar i organitzar el pensament i com una eina per a la presa de consciència dels processos mentals.
En les autoinstruccions els alumnes verbalitzen en veu alta els seus pensaments per després poder-los ajudar a organitzar-los seguint una sèrie de passos que són les autoinstruccions pròpiament dites.
Suposen una guia per a ajudar a pensar de forma reflexiva sense saltar-se cap pas en el procés. Aquestes instruccions generals poden ser aplicades a qualsevol tipus de problemes.
Aquesta tècnica ajuda el subjecte a “parar” i “pensar” davant qualsevol situació. Les passes són les següents:
1r pas: Què he de fer?
2n pas: Com ho he de fer. Establiré un pla.
3r pas: Concentrar-me en el que faig. Segueixo el meu pla?
4t pas: Donar una resposta
5è pas: Repassar la resposta. Ha funcionat el meu pla?
Utilitzant el marc de les autoinstrucions, es pot aplicar el segon pas (Com ho he de fer?) per ensenyar estratègies específiques per cada tasca. Es poden elaborar llistes amb els passos que inconscientment fem i que estan implicats en la realització de determinades activitats escolars, com la comprensió lectora d’un text, la resolució d’un problema de matemàtiques, etc.
Els programes conductuals comporten l’aplicació de tècniques basades en el control dels esdeveniments que provoquen l’aparició o el manteniment de conductes positives o negatives. S’intenta augmentar les conductes desitjables i disminuir els comportaments inadequats.
