5. ORIENTACIONS ALS PARES
• Coordinar la informació entre el psiquiatre/neuròleg/ psicòleg i el professorat.
• Ser constants en el seguiment del tractament i de les visites mèdiques.
• Dotar-se d’un ambient familiar organitzat i estructurat.
• No “activar” al nen amb el seu comportament. Té molta facilitat per activar-se i molta dificultat per inhibir-se i controlar-se. Dir-li les coses sense cridar i d’una en una. Sinó respon anar-lo a buscar –sense cridar- i obligar-lo a fer el que se li ha demanat.
• Posar límits educatius clars i que siguin adequats a la capacitat del que pot fer el nen.
• Afavorir l’autonomia personal del nen.
Crear uns bons hàbits d’estudi, establint una rutina
• de treball. Premiar el fet de ser capaç d’avançar matèria d’estudi. Ajudar-lo a preparar el material i la cartera per al dia següent.
• Modelar conductes reflexives.
• Reforçar la seva autoestima ressaltant els aspectes positius del seu comportament, ajudant-lo a autoavaluar la seva conducta correctament, ajudant-lo a acceptar les seves limitacions.
• Generalitzar la utilització d’autoinstruccions aplicades a situacions de casa. (Veure apartat 4)
• Afavorir el contacte controlat amb altres nens, ajudant-lo a augmentar la quantitat i varietat d’estratègies per a resoldre situacions socials. Ajudar-lo a controlar les emocions en els encontres amb amics per no espatllar aquestes trobades amb el seu comportament disruptiu..
• No intentar solucionar tots els problemes alhora. Marcar-se objectius un a un.
• Marcar-se objectius realistes evitant comparar el que el nen és capaç de fer amb les possibilitats d’altres nens . Augmentar el grau de dificultat del que ens proposem fer, progressivament.
• No centrar les converses amb el nen/adolescent només en el seu comportament o els seus resultats acadèmics. Necessita saber que els pares s’interessen pel que fa i pel que sent.
• Assegurar-nos que escolta quan se li parla. Si pot ser, adreçar-nos a ell, mirant-lo als ulls, amb proximitat física.
• Reconèixer l’esforç del fill concedint-li algun privilegi o reconeixement pels seus avenços.
• No utilitzar el càstig més sovint que el premi perquè es corre el risc que perdi la seva eficàcia i s’hagi de recórrer a càstigs cada vegada pitjors.
• Evitar prestar atenció només a conductes negatives i fixar-nos més en conductes positives. Millorarà la relació familiar i evitarem un excés de càstigs.
• Evitar conflictes programant activitats adequades a les possibilitats de control del nen. Per exemple amb un nen petit amb TDAH (fins 12 anys) no és apropiat planificar un dinar de dues hores en un restaurant o una tarda (4 h.) en un centre comercial.
• Afavorir que l’ambient que rodeja el nen sigui ordenat i organitzat respecte dels horaris o rutines diàries.
• Procurar que algun expert l’ajudi en els deures, si es veu necessari. És important evitar que ho facin els pares si es preveu que pot ser conflictiu i delegar aquesta tasca en un professional.
• Mantenir entrevistes freqüents amb el tutor per valorar l’evolució del nen i buscar solucions als problemes que puguin presentar-se.
Pot ser que desprès d’haver llegit aquest document arribeu a la conclusió de que el vostre fill/a no és hiperactiu, sinó què està en l’edat de córrer, votar, ..., en cas de nos ser així i continuar amb el dubte, podeu adreçar-se al Gabinet Psicopedagògic Municipal i iniciarem el procés de valoració. Podeu ficar-se en contacte amb nosaltres, bé en l’escola o telefonant al 9622611412 i preguntar per Mª Josep o Leo.
NOTA.- El present document és un recull d’informacions de diferents publicacions i activitats de formació, la majoria promogudes per la Fundació ADANA
